Arxiu d'etiquetes: Institut d’Estudis Nahmànides

«Jueus i catalans, un joc de miralls»

Tercera sessió del cicle «Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses»

El dijous 28 de març tindrà lloc la conferència «Jueus i catalans, un joc de miralls», impartida per Vicenç Villatoro. L’acte, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani i el Patronat Call de Girona, s’iniciarà a les 18.30 h a l’Institut d’Estudis Nahmànides (Museu d’Història dels Jueus, Girona). L’entrada és lliure i gratuïta.

Villatoro explicarà com, al llarg de l’últim segle, l’opinió pública catalana ha mirat sovint tot allò que es referia al món jueu com un mirall dels seus propis conflictes, debats i preocupacions. La mirada sobre el món jueu ha estat sempre especialment intensa, de vegades per identificació, de vegades per rebuig, i gairebé sempre transparentava una reflexió sobre la situació del país. Aquesta mirada variable i sovint contradictòria s’ha projectat tant sobre la situació del món jueu a Europa a mitjans del segle XX –amb la consagració de l’antisemitisme com a doctrina oficial i l’impacte enorme de la Xoà–, com sobre el conflicte del pròxim Orient, el naixement de l’Estat d’Israel i la seva consolidació.

Per a més informació, consulteu el cartell del cicle.

«Ser jueva catalana al segle XXI»

Segona sessió del cicle «Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses»

El dijous 28 de febrer tindrà lloc la conferència «Ser jueva catalana al segle XXI», la segona del cicle «Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses». L’acte, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, es realitzarà a les 18.30 h a l’Institut d’Estudis Nahmànides (Museu d’Història dels Jueus, Girona). L’entrada és lliure i gratuïta.

Existeix una manera jueva de ser català, o potser una manera catalana de ser jueu? Com es combinen aquestes dues identitats/realitats en ple segle XXI, on la dona ha assolit una forta presència en la vida pública, tant civil com religiosa? Per donar resposta a totes aquestes preguntes, i a manca de referents immediats jueus a la Catalunya dels segles XIX i XX, desplegarem la qualitat creativa, la força crítica i la lucidesa d’esperit que ens aporten tant el pensament català com la nostra tradició jueva.

Moriah Ferrús (Terrassa, 1975). Llicenciada en Filologia Hebrea per la Universitat de Barcelona, treballa de mestra d’Educació Especial a l’escola pública catalana. Va ser Directora d’Educació i Culte de la Comunitat Jueva Atid de Catalunya. Membre de la EAPJ, la European Academy for Jewish Liturgy. És hazzan, cantora litúrgica jueva, especialitzada en diferents els ritus asquenazites i sefardites, i actualment està realitzant una recerca de reconstrucció del ritus jueu català. Cofundadora i directora de la Nova Escola Catalana, entitat que té com a objectiu la recuperació i vivificació del patrimoni i llegat del judaisme català.

Més informació.

«L’Europa d’abans de Hitler? Què n’ha quedat? N’ha quedat la llengua», a càrrec de Fina Birulés

Tercera conferència del cicle «L’aportació jueva a la idea d’Europa» amb Fina Birulés

El pròxim dijous arriba la tercera de les conferències del cicle «L’aportació jueva a la idea d’Europa», a càrrec de Fina Birulés i sota el títol «L’Europa d’abans de Hitler? Què n’ha quedat? N’ha quedat la llengua». L’acte tindrà lloc el 24 de maig a les 18.30 h a l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona.

La conferenciant intentarà respondre diverses qüestions: Cap on apunten les paraules de Hannah Arendt que donen títol a aquesta conferència? Hi ha raons per pensar que no hi ha res per heretar de l’Europa d’abans de la II Guerra Mundial?

Fina Birulés (Girona, 1956) és professora de Filosofia, investigadora i fundadora del Seminari de Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona.  La seva tasca investigadora s’ha articulat al voltant de dos nuclis: subjectivitat política, història i acció, i qüestions de teoria feminista i estudi de la producció filosòfica femenina.

L’accés a l’activitat serà gratuïta i sense inscripció prèvia.

Consulta el programa clicant en aquest enllaç.

Fina Birulés - CCCB

 

«L’Europa perduda de Stefan Zweig»

Quarta conferència del cicle «L’aportació jueva a la idea d’Europa» amb Antoni Martí Monterde

El cicle «L’aportació jueva a la idea d’Europa» arriba a la quarta sessió amb la conferència «L’Europa perduda de Stefan Zweig», a càrrec d’Antoni Martí Monterde. Organitzat per l’Institut d’Estudis Nahmànides (Patronat Call de Girona) i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani (UdG), l’acte tindrà lloc el 19 d’abril a les 18.30 h a l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona.

La conferència serà impartida per Antoni Martí Monterde (València, 1968). Martí Monterde, professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, enfocarà la sessió en l’Europa de Stefan Zweig. Aquella Europa del tombant del segle XIX i començaments del XX, quan la ciutat de Viena era alguna cosa més que la capital d’un imperi. Viena era el símbol de la idea que Europa era abans que res una idea de progrés, una cultura humanista oberta i tolerant, una civilització. Tot aquest món i el símbol que l’identificava, de sobte, van desaparèixer amb l’ascens del nazisme.

L’entrada a l’acte serà gratuïta, prèvia inscripció al següent enllaç: inscriu-te.

Consulta el programa clicant en aquest enllaç.

Stefan Zweig

«L’opressió per la funció i la necessitat d’arrelament: Simone Weil», a càrrec de Teresa Forcades

Segona conferència del cicle «L’aportació jueva a l’idea d’Europa»

El cicle de conferències «L’aportació jueva a la idea d’Europa» arriba a la segona sessió amb la conferència «L’opressió per la funció i la necessitat d’arrelament: Simone Weil», que tindrà lloc el dijous 15 de febrer a les 18.30 h a l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona.

L’activitat girarà entorn de l’obra de la filòsofa francesa Simone Weil (1909-1943), autora de L’enracinement (L’arrelament), el contracte social que havia de construir una nova civilització després de la Segona Guerra Mundial. 

La conferència anirà a càrrec de Teresa Forcades i Vila, doctora en salut pública (Universitat de Barcelona), especialista en medicina interna (State University of New York), Master of Divinity (University of Harvard) i doctora en teologia fonamental (Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat) amb una tesi sobre el concepte de persona. És monja benedictina de Sant Benet de Montserrat des de l’any 1997. 

Pots consultar el calendari complet del cicle de conferències clicant al següent enllaç: Calendari

Teresa Forcades conferència