Oberta la convocatòria d’ajuts per a l’estudi del Màster en Recerca en Humanitats 2018-2019

Dos ajuts per a estudis de Màster

El Grup de Recerca d’Història de les Societats Rurals de la Universitat de Girona convoca dos ajuts per a estudiants de Màster en Recerca en Humanitats interessats a iniciar-se en la recerca de la història de les societats rurals. L’import màxim de cada ajut serà de 3.000 euros durant el curs acadèmic 2018-2019.

Podran sol·licitar aquests ajuts els estudiants preinscrits i que hagin obtingut plaça al Màster en Recerca en Humanitats. Les persones beneficiàries hauran de matricular-se dels 60 crèdits del Màster durant el curs 2018-2019. En els crèdits matriculats, hi ha d’haver les assignatures: Canvis i continuïtats en el món rural i Pràctiques de recerca, comprometent-se a realitzar aquestes pràctiques en el grup d’Història de les societats rurals. També s’haurà de realitzar el Treball Final de Màster en alguna de les línies de recerca d’aquest grup.

El termini de presentació de sol·licituds ja és obert, i finalitza l’11 d’octubre de 2018 a les 14 h.

Descarrega la convocatòria per a més informació: Descarregar

Arrenca el curs d’introducció a la filosofia catalana

A l’octubre, les primeres quatre sessions

El 2 d’octubre arrenca el curs d’introducció a la Filosofia catalana, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG i la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. Totes les sessions tindran lloc a les 19 h, a l’Aula 2 de la Casa de Cultura.

  • 2 d’octubre | «De la segona a la quarta dimensió», amb Max Pérez.

Ramon Llull i Lluís M. Xirinacs

Breu introducció a l’Art de Ramon Llull comparant-lo amb el Globàlium de Lluís M. Xirinacs, totes dues tècniques o màquines de pensar la totalitat. La primera es representa en dues dimensions; la segona en quatre, mitjançant una hiperesfera.

  • 9 d’octubre | «La disputa dels ases», amb Max Pérez.

Ramon Sibiuda i Anselm Turmeda

Reflexió de l’ús filosòfic de les bèsties en la història filosofia fent servir exemples  de la filosofia catalana medieval, en especial «La disputa de l’Ase» de Turmeda i el diàleg conformat pel «Llibre de les criatures» de Sibiuda i «l’Apologia a Ramon Sibiuda» de Montaigne.

  • 16 d’octubre | «Els fills catalans de Darwin», amb Alba Padrós.

Ramon Turró i Pompeu Gener

Exposició de la introducció a Catalunya del positivisme i l’evolucionisme de la mà de dos dels seus representants a Catalunya: Ramon Turró, autor de «La fam: origen del coneixement»; i Pompeu Gener, personatge controvertit i divertit autor de l’obra «La mort i el diable».

  • 23 d’octubre | «Els àngels de Barcelona», amb Alba Padrós.

Joan Maragall,Eugeni d’Ors, Francesc Pujols i Josep Pijoan

Explicació de la relació personal i intel·lectual que Joan Maragall va mantenir amb els seus tres principals deixebles: Eugeni d’Ors, Francesc Pujols i Josep Pijoan. Especialment, de la influència que la poètica del mestre va tenir sobre l’obra dels deixebles.

La inscripció és gratuïta, clicant aquí.

Per a més informació, visiteu la pàgina web de la Casa de Cultura de Girona.

Curs d’introducció a la Filosofia catalana

A la Casa de Cultura de Girona, des del 2 d’octubre fins al 4 de desembre

Del 2 d’octubre al 4 de desembre del 2018 la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG i la Casa de Cultura de la Diputació de Girona organitzen un curs d’introducció a la Filosofia catalana. El cicle comptarà amb 11 sessions, que tindran lloc els dimarts a les 19 h a la Casa de Cultura. 

En el curs es donarà un cop d’ull a les obres i el pensament d’autors catalans des de diverses disciplines filosòfiques, pretenent oferir una visió global amb algunes anècdotes curioses i afinitats insospitades entre alguns pensadors del país.

Programa

  1. «De la segona a la quarta dimensió». Ramon Llull i Lluís M. Xirinacs.
  2. «La disputa dels ases». Ramon Sibiduda i Anselm Turmeda.
  3. «Els fills catalans de Darwin». Ramon Turró i Pompeu Gener.
  4. «Els àngels de Barcelona». Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Francesc Pujols i Josep Pijoan.
  5. «De la realitat al criteri, de la paranoia a la realitat». Jaume Balmes i Salvador Dalí.
  6. «L’escola assassinada». Francesc Ferrer.
  7. «Vindrà el dia en què els catalans ho tindrem tot sabut». Francesc Pujols.
  8. «Les voltes que dóna la història!». Alexandre Deulofeu i Jaume Vicens Vives.
  9. «Contra la ben plantada, la dona es planta». Eugeni d’Ors, Adolf Llorenç i Jordana, i M. Aurèlia Capmany.
  10. «Una filosofia conciliadora». Josep Ferrater Mora.
  11. «Ser català, una qüestió de formes». Josep Ferrater Mora i Adolf Llorenç i Jordana. 

La inscripció és gratuïta, clicant aquí.

Per a més informació, visiteu la pàgina web de la Casa de Cultura de Girona.

Filosofia catalana

Lectures Treballs Finals de Màster 2017-2018

Presentacions de les Tesis Finals del Màster en Recerca en Humanitats UdG

Horari i calendari de les lectures dels Treballs Finals del Màster en Recerca en Humanitats del curs 2017-2018. 

Dimecres 12 de setembre

8 h (Aula R5) | MATEO MATEO, Dignoris, «El treball femení en el camp català al segle XVIII».

11 h (Aula R2) | CAMPS LUQUE, María, «Aurora Bertrana: literatura i cinema. Les confluències entre el llenguatge narratiu literari i el fílmic a través de la novel·la Tres Presoners».

12 h (Aula R5) | GALLEGOS AMBER, Laura, «La producció occitanocatalana en vers narratiu (s.XIII-XV) i la transmissió manuscrita».

13 h (Aula R2) | GONZÁLEZ I PADRÓS, Alba, «L’epistolari entre Francesc Pujols i Ester Antich. Estudi i edició».

16 h (Aula B2) | CLARÀ SALA, Marc, «La raza de Franco. Antonio Vallejo Nájera y la eugenesia de la Hispanidad, 1930-1940».

17 h (Sala de Juntes) | ÁLVAREZ ALCAINE, Meritxell, «Els cenotafis o enterraments sense cadàver a la Prehistòria: caracterització i pautes per a la seva identificació».

Dijous 13 de setembre

12 h (Aula A2) | STEINEBACH, Julia katharina, «Estètica de la lletjor i l’absurd».

16 h (Aula R5) | SAENZ SALA, Bernat, «Els camins romans al Nord-Est del conventus tarraconensis. La vertebració del territorio».

17.30 h (Aula R5) | CAÑO DACHS, Mònica, «Circulació monetària als jaciments arqueològics del Rerapaís Emporità».

19 h (Aula R5) | GUEVARA MOLINA, Albert, «El poblament rural d’època romana a la depressió de la Selva del 218 aC a la mort d’August 14 dC».

Divendres 14 de setembre

9 h (Sala de Juntes) | MOLINA GALLEGOS, Joel, «El procés d’electrificació al Gironés: 1886-1936».

10 h (Aula a confirmar) | FIGUEREDO ALEGRE, Samantha, «La ictiofauna paleolítica dels nivells aurinyacians i mosterians recents de les coves del Reclau (Serinyà)».

10.30 h (Sala de Juntes) | SAROYA, Jaspreet Kumar, «La industrialització a Banyoles a mitjans del s.XIX».

XXIX Seminari d’Història Econòmica i Social

XXIX Seminari d’Història Econòmica i Social. Girona, 2, 3, 4 de juliol de 2018

NI ELITS NI POBRES. Classes mitjanes i canvi social en perspectiva històrica

Descarrega el programa aquí

Els grups socials intermedis són crucials per entendre el canvi social en els darrers decennis. D’una banda, els anomenats països emergents difícilment podrien ser qualificats com a tals si no hi haguessin emergit nous grups socials que poden ser considerats classes mitjanes. De l’altra, en els països occidentals desenvolupats la crisi actual ha comportat l’empobriment relatiu de segments importants d’aquestes classes, fins al punt que aquest tema ha passat a ocupar un lloc rellevant en el discurs polític en alguns països. Hi ha un fort contrast, no obstant això, entre la importància atorgada als grups intermedis en els debats actuals i l’escassa atenció que ha merescut la seva emergència i declivi en la recerca històrica. De fet, aquest seminari té com a punt de partida una certa insatisfacció amb la manera com s’ha abordat el tema de les classes mitjanes en la recerca històrica, que o bé les ha ignorat o bé les ha tractat de manera massa restrictiva o subjecta a apriorismes. Per superar aquests obstacles proposem una definició àmplia de classes mitjanes que, com reflecteix el títol del seminari, englobi tots aquells grups que no puguin ser considerats elits ni pobres, dues categories que, en canvi, han estat objecte de nombrosos estudis. Abordar el tema de les classes mitjanes en perspectiva històrica requereix un mètode d’anàlisi que explori i contextualitzi les dinàmiques socials que portaren a la formació, transformació o desaparició d’aquests grups.