El 22 de febrer tindrà lloc la 5a sessió del 15è Seminari d’Història Medieval. La Dra. Alexandra Sapoznik, Professora d’història de l’edat mitjana a la Universitat King’s College de Londres, conduirà la sessió «Bees. The economic impact of a religious image».
El seminari tindrà lloc el divendres 22 de febrer a les 11 h a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (Pl. Ferrater Mora, 1, Girona).
La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani i la Unitat de Compromís Social de la UdG organitzen la jornada «La mort, la part més desconeguda de la vida». L’activitat, que és oberta a tothom, té un caràcter marcadament divulgatiu i pretén ajudar a reflexionar sobre alguns aspectes relacionats amb el fenomen de la mort.
La jornada tindrà lloc els dies 20 i 21 de febrer a l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona. L’entrada és lliure, però cal inscriure’s prèviament enviant un correu electrònic a l’adreça següent: formacio50@udg.edu indicant quins dies penseu assistir.
El període d’inscripció serà del 5 al 15 de febrer (places limitades). Les peticions seran admeses per rigorós ordre d’arribada i se us confirmarà la inscripció.
Dimecres dia 20 de febrer de 2019
Dijous 21 de febrer de 2019
Consulta el programa complet: clica aquí
El dijous dia 31 de gener, Marta Simó iniciarà el cicle «Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses» amb la conferència «La població catalana i el seu encontre amb l’Holocaust».
La conferència tindrà lloc a les 18.30 h, Institut d’Estudis Nahmànides, Museu d’Història dels Jueus, Girona). L’entrada a l’acte és lliure i gratuïta. Més informació.
Des de l’any 2005, l’Institut d’Estudis Nahmànides i la Càtedra Ferrater Mora col·laboren estretament en l’organització i realització d’un cicle de conferències anual al voltant d’una temàtica relacionada amb la cultura jueva i el pensament. El cicle d’enguany, està dedicat a la qüestió de les identitats compartides i les relacions entre Catalunya i el judaisme. A finals de l’Edat Mitjana, fruit de les persecucions a què van ser sotmeses, la presència de comunitats jueves a Catalunya, que datava de gairebé mil anys enrere, va quedar molt reduïda. El decret d’expulsió de 1492 va suposar la desaparició formal de la vida jueva al país. Tanmateix, la visió dels jueus i la referència al judaisme no han desaparegut mai del tot en la societat catalana. Inicialment, aquesta visió es fonamentava en aspectes religiosos i culturals. En temps més recents, la cultura jueva ha incidit igualment en la història, la societat, la política i, d’alguna manera, forma part indissociable del paisatge cultural que ens circumda. Aquest cicle de conferències vol fer reflexionar sobre les mirades que s’han fet i que es fan encara del judaisme a Catalunya. Així mateix, ens el plantegem com una ocasió magnífica per a reflexionar sobre la importància de la diversitat cultural en la Catalunya del segle XXI. En aquest enllaç podreu veure el programa complet de les conferències.
El pròxim 25 de gener de 2019 tindrà lloc la 1a sessió del Seminari de recerca de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC). La Dra. Lídia Carol (Università di Verona) i el Dr. Arturo Larcati (Università di Verona – Stefan Zweig Centre, Salzburg) seran els encarregats de conduir la sessió «Stefan Zweig e la guerra di Spagna (con particolare riferimiento allà Catalonia)».
Lídia Carol Geronès és doctora en Ciències Humanes i de la Cultura (línia de recerca: Literatura contemporània, teoria de la literatura i literatura comparada) per la Universitat de Girona. Des del 2005 viu a Itàlia on ha adquirit experiència docent com a professora de llengua i cultura catalanes en diferents universitats: Universitat de Bolonya (2006-2009), Universitat de Trento (2009-2012) i Universitat de Verona (2012-actualitat). La seva tasca a l’exterior de promoció i difusió de la llengua i la cultura catalanes, li va valdre, l’any 2013, el Premi Josep Maria Batista i Roca (IPECC).
Arturo Larcati és professor associat de literatura alemanya i ha obtingut l’Abilitazione Scientifica Nazionale. Ha treballat l’expressionisme alemany i la teoria de la metàfora des del punt de vista de la poètica dels autors. Es va especialitzar en literatura austríaca amb estudis sobre Ingeborg Bachmann i Stefan Zweig. Va rebre el premi Theodor Körner de la ciutat de Viena.
La sessió tindrà lloc el 25 de gener a les 12 h a la Sala de l’ILCC (cinquè pis de l’edifici Sant Domènec II). L’assistència és lliure i gratuïta.
Per a més informació, consulteu el web de l’ILCC.
La convocatòria de Mobilitat Internacional pels estudiants de la UdG (grau, màster o doctorat) es troba oberta. La mobilitat d’estudis podrà tenir una durada mínima de 3 mesos i fins a un màxim de 12 mesos, entre l’1 de juny de 2019 i el 30 de setembre de 2020.
Els estudiants del Màster en Recerca en Humanitats tenen al seu abast cinc propostes de mobilitat:
| Universitat | Mesos | Llengua | País | Professor responsable | Places Totals |
| UNIV. DEGLI STUDI DI CASSINO E DEL LAZIO MERIDIONALE | 6 | Italià(B1) Anglès(B1) | ITA | Renedo Puig, Xavier | 2 |
| UNIV. DEGLI STUDI “CÀ FOSCARI” DI VENEZIA | 6 | Italià(B2) Anglès(B2) | ITA | Fosalba Vela, Eugenia | 2 |
| UNIV. DEGLI STUDI DI GENOVA | 6 | Italià | ITA | Verges Gifra, Joan | 6 |
| UNIV. DEGLI STUDI DI MODENA E REGGIO EMILIA | 6 | Italià(B1) | ITA | Pages Martinez, Juan | 3 |
| UNIV. LISBOA | 5 | Portuguès(B1) Anglès(B1) | POR | Batllori Dillet, Montserrat | 2 |
Podeu consultar el llistat complet clicant al llistat de places per estudis.
El període de presentació de sol·licituds (a través de la plataforma MOBOUT) es tancarà el 18 de febrer de 2019.
Per a més informació, podeu consultar la Presentació de les sessions informatives de mobilitat 2019-20 o la web de l’Oficina de Relacions Exteriors de la Universitat de Girona.
