Curs d’introducció a la Filosofia catalana

A la Casa de Cultura de Girona, des del 2 d’octubre fins al 4 de desembre

Del 2 d’octubre al 4 de desembre del 2018 la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG i la Casa de Cultura de la Diputació de Girona organitzen un curs d’introducció a la Filosofia catalana. El cicle comptarà amb 11 sessions, que tindran lloc els dimarts a les 19 h a la Casa de Cultura. 

En el curs es donarà un cop d’ull a les obres i el pensament d’autors catalans des de diverses disciplines filosòfiques, pretenent oferir una visió global amb algunes anècdotes curioses i afinitats insospitades entre alguns pensadors del país.

Programa

  1. «De la segona a la quarta dimensió». Ramon Llull i Lluís M. Xirinacs.
  2. «La disputa dels ases». Ramon Sibiduda i Anselm Turmeda.
  3. «Els fills catalans de Darwin». Ramon Turró i Pompeu Gener.
  4. «Els àngels de Barcelona». Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Francesc Pujols i Josep Pijoan.
  5. «De la realitat al criteri, de la paranoia a la realitat». Jaume Balmes i Salvador Dalí.
  6. «L’escola assassinada». Francesc Ferrer.
  7. «Vindrà el dia en què els catalans ho tindrem tot sabut». Francesc Pujols.
  8. «Les voltes que dóna la història!». Alexandre Deulofeu i Jaume Vicens Vives.
  9. «Contra la ben plantada, la dona es planta». Eugeni d’Ors, Adolf Llorenç i Jordana, i M. Aurèlia Capmany.
  10. «Una filosofia conciliadora». Josep Ferrater Mora.
  11. «Ser català, una qüestió de formes». Josep Ferrater Mora i Adolf Llorenç i Jordana. 

La inscripció és gratuïta, clicant aquí.

Per a més informació, visiteu la pàgina web de la Casa de Cultura de Girona.

Filosofia catalana

Lectures Treballs Finals de Màster 2017-2018

Presentacions de les Tesis Finals del Màster en Recerca en Humanitats UdG

Horari i calendari de les lectures dels Treballs Finals del Màster en Recerca en Humanitats del curs 2017-2018. 

Dimecres 12 de setembre

8 h (Aula R5) | MATEO MATEO, Dignoris, «El treball femení en el camp català al segle XVIII».

11 h (Aula R2) | CAMPS LUQUE, María, «Aurora Bertrana: literatura i cinema. Les confluències entre el llenguatge narratiu literari i el fílmic a través de la novel·la Tres Presoners».

12 h (Aula R5) | GALLEGOS AMBER, Laura, «La producció occitanocatalana en vers narratiu (s.XIII-XV) i la transmissió manuscrita».

13 h (Aula R2) | GONZÁLEZ I PADRÓS, Alba, «L’epistolari entre Francesc Pujols i Ester Antich. Estudi i edició».

16 h (Aula B2) | CLARÀ SALA, Marc, «La raza de Franco. Antonio Vallejo Nájera y la eugenesia de la Hispanidad, 1930-1940».

17 h (Sala de Juntes) | ÁLVAREZ ALCAINE, Meritxell, «Els cenotafis o enterraments sense cadàver a la Prehistòria: caracterització i pautes per a la seva identificació».

Dijous 13 de setembre

12 h (Aula A2) | STEINEBACH, Julia katharina, «Estètica de la lletjor i l’absurd».

16 h (Aula R5) | SAENZ SALA, Bernat, «Els camins romans al Nord-Est del conventus tarraconensis. La vertebració del territorio».

17.30 h (Aula R5) | CAÑO DACHS, Mònica, «Circulació monetària als jaciments arqueològics del Rerapaís Emporità».

19 h (Aula R5) | GUEVARA MOLINA, Albert, «El poblament rural d’època romana a la depressió de la Selva del 218 aC a la mort d’August 14 dC».

Divendres 14 de setembre

9 h (Sala de Juntes) | MOLINA GALLEGOS, Joel, «El procés d’electrificació al Gironés: 1886-1936».

10 h (Aula a confirmar) | FIGUEREDO ALEGRE, Samantha, «La ictiofauna paleolítica dels nivells aurinyacians i mosterians recents de les coves del Reclau (Serinyà)».

10.30 h (Sala de Juntes) | SAROYA, Jaspreet Kumar, «La industrialització a Banyoles a mitjans del s.XIX».

XXIX Seminari d’Història Econòmica i Social

XXIX Seminari d’Història Econòmica i Social. Girona, 2, 3, 4 de juliol de 2018

NI ELITS NI POBRES. Classes mitjanes i canvi social en perspectiva històrica

Descarrega el programa aquí

Els grups socials intermedis són crucials per entendre el canvi social en els darrers decennis. D’una banda, els anomenats països emergents difícilment podrien ser qualificats com a tals si no hi haguessin emergit nous grups socials que poden ser considerats classes mitjanes. De l’altra, en els països occidentals desenvolupats la crisi actual ha comportat l’empobriment relatiu de segments importants d’aquestes classes, fins al punt que aquest tema ha passat a ocupar un lloc rellevant en el discurs polític en alguns països. Hi ha un fort contrast, no obstant això, entre la importància atorgada als grups intermedis en els debats actuals i l’escassa atenció que ha merescut la seva emergència i declivi en la recerca històrica. De fet, aquest seminari té com a punt de partida una certa insatisfacció amb la manera com s’ha abordat el tema de les classes mitjanes en la recerca històrica, que o bé les ha ignorat o bé les ha tractat de manera massa restrictiva o subjecta a apriorismes. Per superar aquests obstacles proposem una definició àmplia de classes mitjanes que, com reflecteix el títol del seminari, englobi tots aquells grups que no puguin ser considerats elits ni pobres, dues categories que, en canvi, han estat objecte de nombrosos estudis. Abordar el tema de les classes mitjanes en perspectiva històrica requereix un mètode d’anàlisi que explori i contextualitzi les dinàmiques socials que portaren a la formació, transformació o desaparició d’aquests grups.

Las Epistemologías del Sur – Boaventura de Sousa Santos

Las Epistemologías del Sur – Boaventura de Sousa Santos

Del 2 al 6 de juliol del 2018

Programa: 

  1. Lo que son las epistemologías del sur. Como surgen, porque surgen y cuáles son sus objetivos
  2. Globalización, fronteras, plurinaciones y las líneas abisales
  3. La desconfiguración del Estado y la nueva judicialización de la política
  4. Luchas sociales, traducción intercultural y educación popular
  5. El arte y las nuevas narrativas de liberación

Les sessions es faran en castellà a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG, de dilluns a divendres, de 10 a 12h.

També participaran en les sessions Antoni Aguiló (Centro de Estudos Sociais, Universidade de Coimbra) i Carlos Lema (Universidad Carlos III de Madrid.

Descarrega el programa aquí

Boaventura de Sousa Santos és professor emèrit de la Facultat d’Economia de la Universitat de Coimbra i Distinguished Legal Scholar a l’Escola de Dret de la Universitat de Wisconsin-Madison i Global Legal Scholar a la Universitat de Warwick. També és Director del Centro de Estudos Sociais da Universidade de Coimbra i Coordinador científic de l’Observatório Permanente da Justiça.

Actualment dirigeix ​​el projecte ALICE recerca – Miralls estranys, Lliçons insospitades: Dur a Europa una nova forma de compartir les experiències del món, un projecte finançat pel Consell Europeu de Recerca (CEI), un dels fons de més prestigi internacional i competitiu per recerca a Europa.

Presentació del llibre «La memòria de Carlemany. Culte, litúrgia i imatges a la Catedral de Girona»

La presentació del llibre tindrà lloc a la Biblioteca Carles Rahola

El 5 de juny es presenta a la Biblioteca Carles Rahola de Girona el llibre «La memòria de Carlemany. Culte, litúrgia i imatges a la Catedral de Girona», escrit per Joan Molina Figueres, professor d’Història de l’Art de la Universitat de Girona. L’obra, publicada per la Fundació Santa María la Real en col·laboració amb la Catedral de Girona, aprofundeix en els motius que van donar lloc a la institucionalització del culte a l’emperador carolingi Carlemany, que mai va trepitjar la ciutat, a la catedral de Girona. 

La presentació del llibre tindrà lloc a les 18.30 h a l’auditori petit de la segona planta de la Biblioteca Carles Rahola de Girona. L’acte comptarà amb la participació de Gerardo Boto (UdG-TEMPLA) i del bisbe de Girona, Francesc Pardo.

L’entrada a l’acte és gratuïta i sense inscripció prèvia.

Carlemany