La cultura material de la Prehistòria | 3501MO2421 | 3 crèdits
Estudi teòric i pràctic de la cultura material a la Prehistòria.
Disciplines arqueològiques | 3501MO2422 | 3 crèdits
S’explicaran algunes de les disciplines que ens apropen al coneixement de l’Antiguitat. En concret, el curs formarà l’estudiant en la numismàtica antiga.
El món clàssic: registre, documentació i interpretació | 3501MO2423 | 3 crèdits
En aquesta assignatura es formarà els alumnes en la documentació de camp pròpia de l’arqueologia clàssica.
Cultura a l’antiguitat: de la Bíblia a Ciceró | 3501MO2424 | 3 crèdits
El curs tracta de dos grans temes: la Bíblia des de la perspectiva històrica, literària i arqueològica i l’estudi del desenvolupament del pensament greco-romà des de Plató fins a Ciceró.
Espais urbans i mercats en l’occident medieval | 3501MO2425 | 3 crèdits
Les ciutats medievals poden ser considerades com a centres d’unes xarxes urbanes que relacionaven les ciutats i el seu entorn immediat amb la resta del món i a través de les quals circulaven persones, béns, serveis i idees. En aquesta assignatura s’analitzaran, per una banda, algunes de les institucions que convertiran a les ciutats medievals de l’Occident mediterrani en centres d’una xarxa i, per l’altra, alguns dels elements que hi circulaven.
La difusió de la cultura en els regnes d’Aragó i Castella | 3501MO2426 | 3 crèdits
Mitjançant la producció manuscrita tardomedieval, la Corona d’Aragó i la de Castella van importar models culturals que van constituir els fonaments de la cultura catalana dels segles posteriors. Aquest curs presentarà alguns casos paradigmàtics d’aquest procés d’importació i difusió de la cultura en vernacle, aprofundint tant en la tipologia de manuscrits com en els continguts que difon, traçant així el panorama cultural de l’època i el perfil del públic al qual es dirigeix.
Art, cultura i institucions en l’edat mitjana | 3501MO2427 | 3 crèdits
En les societats medievals, com en les d’altres èpoques, els poders eclesiàstics (episcopals, canonicals i abacials) i laics (regis, aristocràtics i burgesos) van percebre la necessitat de recolzar les seves accions i manifestacions socials mitjançant promocions artístiques i elaboracions discursives que avalessin les seves estratègies de legitimació i recolzessin la seva justificació ideològica. Aquesta és la causa i la raó de ser de nombrosos productes culturals (textuals, arquitectònics, artístics i protocol·laris) l’estudi dels quals s’enriqueix quan s’analitzen des d’aquest punt de vista multidisciplinar (des de l’arqueologia a la teologia). En aquesta assignatura es presentaran estudis específics de grans projectes artístics, literaris, filosòfics que des de les catedrals, els palaus i les clausures es van desplegar per servir com a instruments de promoció política, social i institucional.
El pensament polític a l’Europa del Barroc | 3501MO2429 | 3 crèdits
Anàlisi interdisciplinar (històrica, filosòfica) del pensament polític de l’Europa dels segles XVI i XVII i les seves fonts. L’assignatura gira a l’entorn de dos eixos principals: (1) La irrupció maquiavèlica. El realisme polític de Maquiavel es converteix, des de la seva aparició, en el paradigma polític de referència. Se n’estudien l’impacte, les varietats, els adversaris. (2) La problemàtica teològico-política a l’Europa moderna, sobretot arran de les reformes religioses, i la influència de la religió en la vida política.
Literatura i societat a l’època moderna | 3501MO2431 | 3 crèdits
Aquesta assignatura es proposa mostrar quina era la funció social de la literatura a l’edat moderna. Des de la nostra sensibilitat postromàntica, encara veiem en la literatura sobretot una manifestació de la sensibilitat de l’escriptor i la seva psicologia; en definitiva, la possibilitat d’accedir al seu món interior i compartir-lo. A l’època moderna, però, la literatura està, molt més sovint, projectada cap a fora de l’escriptor. Pel que fa a l’autor, l’objectiu és adular el poder, única possibilitat d’ascendir en l’escala social. Pel que fa a les obres, la literatura és un potent mecanisme per influir en la mentalitat col·lectiva, dirigint-la i adoctrinant-la.
La cultura de l’humanisme i les seves pervivències | 3501MO2432 | 3 crèdits
Definirem Renaixement i Humanisme, què són i què els diferencia, quins són els professionals anomenats humanistes, quin objectiu tenen i on l’exerceixen. El temari ofereix una panoràmica dels trets més importants d’alguns dels humanistes i dels textos més influents en la literatura, en el pensament i en l’art europeus de final de l’edat mitjana i de tota l’edat moderna. Es dedica atenció especial a la influència concreta en l’àmbit hispànic i del nord d’Europa.
Tendències de l’art contemporani | 3501MO2433 | 3 crèdits
Joan Miró i el seu context (1917-1945).
Canvis i continuïtats en el món rural (segles XVI-XXI) | 3501MO2434 | 3 crèdits
L’objectiu de l’aquesta matèria és abordar, a partir de la presentació de recerques en curs, alguns processos bàsics de transformació del món rural modern i contemporani mitjançant un enfocament d’història comparada.
Aproximacions crítiques a la narrativa contemporània | 3501MO2435 | 3 crèdits
L’objectiu de l’assignatua és l’assoliment, per l’estudiant, de les competències necessàries per analitzar narratològicament un text narratiu. L’assignatura es divideux en dues parts, que corresponen a dos gèneres literaris: conte i novel·la.
Història, memòria, identitats | 3501MO2436 | 3 crèdits
Aproximació a l’estudi del segle XX a partir dels debats historiogràfics i les noves perspectives de recerca centrades en la història política i cultural
Problemes actuals de la filosofia | 3501MO2437 | 3 crèdits
Aproximació a algunes qüestions rellevants de la filosofia contemporània
La qüestió de la llengua en el món contemporani | 3501MO2438 | 3 crèdits
En el món contemporani, la llengua ha esdevingut una institució social, un objecte científic, un subjecte narratiu. Tant des del punt de vista del discurs com de les pràctiques lingüístiques, les institucions, les elits i els parlants han intervingut i intervenen per definir la llengua, modelar-la o, en el cas dels parlants, narrativitzar-la com a experiència individual. En aquestes aproximacions, hi conflueixen disciplines tan diverses com la història de la llengua, la sociolingüística o la història de la cultura. L’assignatura parteix del cas concret de la llengua catalana per abordar la complexitat del fet lingüístic en el món contemporani. Els programes que tracten la història de la llengua catalana no solen arribar a abordar la contemporaneïtat. En l’assignatura, s’estudiaran els canvis en l’imaginari lingüístic derivats de la modernitat, i les evolucions més recents en la codificació del corpus del català.
Pràctiques en un grup de recerca | 3501MO2439 | 6 crèdits
Els alumnes tenen l’oportunitat de realitzar pràctiques en algun dels grups de recerca de l’àmbit humanístic reconeguts per la UdG. L’especificitat de cada grup incidirà en la tipologia de pràctiques, el contingut de les quals estarà sempre relacionat amb les recerques en curs dels equips de recerca i en cap cas consistirà en la realització de tasques administratives. Durant la seva realització, els estudiants exploraran noves vias de creació de coneixement en investigacions concretes, entraran en contacta amb fonts primàries i aplicaran les darreres tecnologíies. L’ investigador responsable de cada grup tutoritzarà i supervisarà el treball de l’estudiant, que haurà de presentar una memòria detallada de les tasques realitzades, i demostrar estar en condicions de relacionar el treball empíric amb el marc teòric i els objetius de la línia de recerca en que ha de realitzar les pràctiques. Aquesta memòria, així com el conjunt del treball realitzat, serà avaluada per l’ investigador responsable del grup.